GERANIS, ELS MÉS REEIXITS DE LA BALCONADA

Els geranis, coneguts també com pelargonis, són populars com a plantes de peu i penjants. Els geranis penjants són els clàssics del balcó per excel·lència. Els geranis omplen testos i calaixeres amb molts colors diferents, especialment en tons blancs i diferents vermells creant un mar de color. Els agrada el sol i s'ofenen amb facilitat quan escasseja l'aigua.

Exemplars penjolls i de peu

Els geranis penjants o de peu es poden combinar perfectament en tests o calaixeres de balcó. Els vivers s'esforcen contínuament en fer noves creacions. De moment, les varietats més modernes són els geranis en tons de color vi negre i les varietats de flors de dos colors.

La hibernació

Els geranis poden hibernar, però necessiten un espai tancat que estigui fresc i no sigui molt clar. Després de podar-los, es poden enrotllar de manera separada en paper de diari i ficar-los en caixes o en un test amb les arrels pelades. Una altra possibilitat seria plantar en testos i mantenir ja podats en un espai tancat i fresc durant l'hivern. És important que el pa de terra no s'assequi. Una altra variant és posar el gerani podat en una bossa de plàstic que es pugui lligar per dalt. Llavors, els pengem cap per avall al garatge i els brots no s'assecaran.

Molta aigua

Els geranis necessiten molta aigua, els experts recomanen fer 6 litres d'aigua a la setmana per planta. Quan plou cal controlar també la terra, ja que si hi ha fulles que cobreixen la planta, la poden protegir de la pluja i l'aigua no arriba a les arrels. S'ha de fertilitzar sempre que es regui perquè les plantes necessiten molts nutrients. Un signe de manca de nutrients són les fulles petites i una floració escassa. A més, els geranis desprenen una olor especial que manté allunyats als paràsits. Per això, també es planten sols en calaixeres de cultiu o en testos encara que hi hagi altres espècies que siguin més favorables. L'elecció de la varietat depèn molt del gust de cadascú. Cada vegada hi ha més, però, pel que fa a les cures són pràcticament els mateixos i es poden comprar deixant-se guiar per la seva bellesa. Algunes varietats de geranis penjants estan disponibles en flors dobles, pel que són semblants a les varietats de floració de peu.

Lavanda o espígol

La lavanda et sedueix per l'aroma i és ideal per a una zona de repòs i relax. Vols tenir a casa?
Origen:  Mediterrani i sud-est asiàtic
Família : Lamiaceae
Llum : Ple sol
Ubicació: exterior
Temperatura mínima:   -15 ºC
Reg: moderat

Descripció

La lavanda és sempre benvinguda pels seus fulles aromàtiques que alliberen olis essencials quan s'escalfen al sol i les seves perfumades flors campestres. Una de les espècies millors i més compactes per sembrar en test és la lavanda angustifolia, una lavanda tradicional anglesa amb fosques i aromàtiques flors de color morat i fulles de color gris plata. Escull entre els centenars de varietats d'una àmplia gamma de mides, colors i formes de la flor.
Originària de la regió mediterrània, l'espígol adora els llocs càlids i assolellats , prospera en llocs il·luminats i ben drenats i detesta els sòls humits . Omple un test gran amb un compost a base de terra barrejat amb una mica de sorra per a agricultura.   La lavanda és senzilla de conrear i dura anys si se li presta atenció. Planta les lavandes soles per gaudir en exclusiva del seu creixement arrodonit o barreja per combinar tons i floracions periòdiques.

Curiositats

Si guardes la flor de l'espígol entre la roba, a més d'obtenir un ambientador natural per repel-lir les arnes. Tot i que serà encara més efectiva si es combina amb romaní i absenta. A més, l'espígol és una planta medicinal molt utilitzada. Qui sap, després de conrear l'espígol igual t'animes amb un  bàlsam de llavis de lavanda i mirra  casolà o un tònic de lavanda i àloe vera  astringent.


RECOL·LECCIÓ I CONSERVACIÓ

Les flors de lavanda es recullen en diferents èpoques segons per a què es facin servir: per a ús herbolari es recullen al principi de la floració, mentre que per a la indústria cosmètica i per a la perfumeria, en el període de màxima floració.

Després de la collita, que s'ha de fer recollint la inflorescència amb tota la tija, es fan assecar cap per avall, en llocs ventilats i ombrívols perquè el sol destenyeix les flors. Quan estan seques es separa l'espiga de la tija i es mantenen les flors en bossetes de tela o en bols per perfumar la casa.

Les flors mantenen força el seu perfum, mentre que normalment es guarden en bossetes de roba per perfumar la roba.

Les flors fresques s'utilitzen en canvi per extreure els olis essencials.

Plantes aromàtiques per cuinar

Anem a veure com plantar diferents plantes culinàries o aromàtiques en diferents testos i jardineres i així poder conrear a casa, en balcons, terrasses o finestres.
A més d'un interès gastronòmic clar, les plantes aromàtiques i culinàries també tenen un aspecte estètic. Poden ser unes plantes molt decoratives per als balcons, finestres o terrasses.
En aquesta ocasió, anem a plantar diferents plantes culinàries i aromàtiques en uns testos de fang , amb un aspecte gruixut i consistent que combinen molt bé. Les plantes escollides per a aquesta plantació seran les següents:
Cibulet
El cibulet és molt apropiat per a testos petits. Se sol collir a la primavera i a la tardor i per a això cal agafar les fulles arran de substrat.
Julivert
El julivert és una de les plantes culinàries més conegudes. És una planta bianual, de manera que passat dos anys, després de florir, la planta desapareixerà. Així tot, és molt fàcil reproduir aquesta planta mitjançant llavors.
Coriandre
El coriandre és una planta culinària que s'assembla molt al julivert. A més, del seu aspecte físic, també s'assembla al julivert a la facilitat de poder conrear a casa
Menta
La menta és una varietat de menta. Es recomana no plantar-la a prop o al costat d'altres plantes en la mateixa test, ja que pot arribar a asfixiar a la resta. Necessita un bon reg i estar exposada al sol.
A més d'aquestes plantes culinàries, també anem a plantar altres plantes culinàries, però en aquest cas són plantes més arbustives . Entre elles, hi trobem les següents:
Romero o romaní
Cultivar romaní a casa té un avantatge: es pot collir durant tot l'any i a més és una planta culinària molt resistent. De manera que es converteix en una planta aromàtica imprescindible en qualsevol llar.
Sàlvia
La sàlvia comuna té un sabor delicat i les seves fulles tenen un to gris verdós. Per això, si la posem en un test de fang, aconseguim un element decoratiu molt atractiu gràcies al fullatge decoratiu que té.
Farigola
Per cultivar la farigola el més important és que la planta estigui exposada a molt de sol. D'altra banda, és una planta molt resistent que a més suporta bastant bé la sequera.

És important que a l'hora de fer la plantació , es col·loquin unes petites pedres en el forat del drenatge abans d'incorporar el substrat. D'aquesta manera, evitarem que s'escapi el substrat en realitzar els regs pertinents. Finalment, no ens podem oblidar de l'abonat. Com estem realitzant una plantació de plantes culinàries i aromàtiques, el millor és utilitzar guano ja que és un adob natural i ecològic.