Herba aromàtica
Les herbes aromàtiques són plantes molt utilitzades en la cuina mediterrània per les seves qualitats aromàtiques i condimentàries. Són conreades en horts de diferent extensió. L'expressió fines herbes s'utilitza generalment per designar una barreja de quatre herbes: cibulet , cerfull , estragó i julivert .

Al llarg de la història les herbes van ser ignorades, excepte la menta , el julivert i el all . Algunes només eren localment conegudes.

Pertanyen, en termes generals, a tres famílies botàniques:

les al·liàcies : all, ceba, ceballot, escalunyes, etc
les apiáceas : angèlica, carvi, cerfull, fonoll, julivert, etc
les lamiáceas : marduix, melissa, menta, orenga, sajolida, sàlvia, farigola, etc
Les herbes aromàtiques seques tenen una aroma molt fort i han de ser utilitzades amb mesura.

Les flors aromàtiques s'utilitzen per fer medicaments i colònies i en l'agricultura ecológica es fan servir per substituir els pesticides i repelents en els cultius

lavanda

lavanda

dimecres, 8 d’octubre del 2014

El romaní, la estrella quan hi ha lluna plena

El romaní va ser consagrat a Venus des de l'antiguitat com a símbol de l'amor, la felicitat, la salut i l'alegria. Els romans coronaven als seus déus amb diferents vestits confeccionats amb les branques més vitals d'aquesta planta. Aquesta costum la van conservar com una tradició fins a finals de l'edat mitjana. D'altra banda, els grecs van consagrar aquesta planta a la deessa Afrodita. Per a ella feien corones al costat del murta i al llorer i les posaven sobre parts del front i del seu cap. Per als belgues la creença narra que els nadons no eren portats al món per les cigonyes, sinó que apareixien sempre al costat d'una planta de romaní. I, a la resta d'Europa, al llarg de la història, al romaní se li ha reconegut com a símbol de vida, amor, fecunditat i mort.

El famosíssim herbolari francès Maurice Mességué cridar al romaní "l'herba miraculosa que restaura la joventut" i ho recomanava per a les persones decrèpites i ancianes.

La llegenda també explica com va rejovenir la reina d'Hongria amb un elixir per a la preparació picaven un parell de branques florides de romaní fresc, després les remullaven en dues tasses de conyac durant deu dies i el mateix feien amb una branca de lavanda fresca. Ambdues solucions eren col · locades en ampolles apartis amb tapes ben ajustades. Aquestes s'agitaven dues vegades per dia i es filtraven al cap dels deu dies. Per utilitzar-les, barrejaven tres parts de la tintura de romaní amb una de lavanda. Per a una persona d'edat avançada, recomanaven prendre una culleradeta rasa de aquesta barreja dues vegades per dia amb l'estómac buit.

Segons el refranyer "dolenta és la nafra que el romaní no sana". També es diu que: "de les virtuts del romaní es pot escriure un llibre sencer". Segur és que encara queda molt per investigar i estudiar sobre els valors i secrets que aquesta planta atresora per millorar la qualitat de vida. Però, per ara, ocupémosnos de conèixer algunes de les seves exigències per propagar en el nostre entorn...i quan és lluna plena és quan més bona olor fa!!
Sense flor o...

amb flor!!